PETITES IL·LUSIONS

L'any 2012 significa per Catalunya el pas per una intensa crisi econòmica. És una crisi amb un alt grau de perjudicació que ha generat un fort sentiment de desànim en la població, una població que es troba desemparada, sense gairebé res i ofegats per els deutes, persones que han perdut la il·lusió de viure. 

Jo vull fer referència als esports i sobretot al futbol per la important tasca que estan duent a terme en aquesta crisi. Cada victòria d'un esportista o un equip, cada competició suposa una evasió per part de la majoria de la població de la situació que pateixen. És un motiu d'orgull per la població i alhora aconsegueix mantenir l'esperança de que no tot està perdut.

En els 90 minuts que dura un partit de futbol entrem en una dimensió on la realitat s'atura, en un miratge on no hi ha crisi, és com si durant aquests 90 minuts de partit ens connectéssim a un aparell d'oxigen que ens fa mantenir-nos un temps més.

Per aquesta raó, tot i no ser defensora de la gran rellevància que tenen els esports i el futbol en especial en la societat actual, agraeixo la important tasca que estan duent a terme actualment gràcies al seu esforç que els permet guanyar.

"Cada petita alegria aconsegueix allargar les ganes de viure"